“No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.” Mateu 7.21

Aquest any, amb l’arribada de la setmana santa, Jesucrist serà notícia. Com sempre veurem les pel·lícules Quo Vadis, Jesús de Natzaret i moltes més. Es representarà La Passió en uns quants escenaris arreu de Catalunya. El fervor popular traurà als carrers imatges que, segons la seva opinió, representen a Crist. Com cada any, molts seguiran les tradicions religioses i es faran debats entorn de la figura de Jesús.

Sí, Jesús serà notícia com cada any, però també crec que, com sempre, ell serà el gran absent.

I pregunto:

De què serveix tenir una religió si no tens a Crist en el teu cor?

De què serveix que tu segueixis una tradició si la resta de l’any no fas de Jesús el teu Senyor?

De què serveix emocionar-te amb Jesucrist i tot el que ha fet si no has decidit seguir-lo com el seu deixeble?

Com la majoria de vegades ens hem quedat a la superfície. I trobem que ja ens està bé, no volem compromisos.

Només una reflexió: Jesucrist sí es va comprometre fins al final per tu i per mi. I ho va fer per ser el nostre Salvador i Senyor, per donar-nos perdó i aconseguir la nostra reconciliació. Per fer de nosaltres homes i dones amb una nova vida i una nova esperança.