Llegit al web de FEREDE... Ens fem ressò de l'editorial publicada al web de FEREDE amb el títol ENTREVISTES AMB EL PRESIDENT: El protagonisme que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha tingut en els darrers dos dies en l’Esmorzar Nacional de Pregària, junt a Barack Obama, i el més formal que li concedeix el seu paper com a president de torn de la Unió Europea, podria tenir quelcom a veure amb l’interès que ha suscitat la seva persona en algunes de les principals entitats protestants d’àmbit europeu i internacional.   Aquesta setmana, per exemple, el president de l’Aliança Evangèlica Mundial, Geoff Tunnicliffe, visitarà Espanya i, en representació de l’entitat internacional que presideix, ha escrit al President del Govern espanyol sol·licitant una entrevista.   Només uns dies abans, la Conferència d’Esglésies Europees (CEC-KEK) escrivia una carta al mandatari espanyol per a intercedir per la situació dels pastors espanyols jubilats, una causa que està a l’agenda de la FEREDE com assumpte de prioritat permanent en les seves negociacions amb l’Estat espanyol. En la carta, signada també en representació del Consell Mundial d’Esglésies, ni tan sols es menciona la FEREDE, si bé és cert que l’Església Evangèlica Espanyola i l’Església Espanyola Reformada Episcopal –al·ludides en la carta- van informar a aquesta Federació de la iniciativa.   També tenim notícia de que, recentment, s’ha sol·licitat que tingui lloc la tradicional entrevista que el President de torn de la Unió Europea sol mantenir amb una delegació conjunta de la Conferència d’Esglésies Europees i les Conferències Episcopals d’Europa. El seu propòsit és tractar assumptes d’interès comú a Europa.   Aquest tipus de notícies no són noves del tot. Amb certa freqüència apareixen per Espanya alguna alta –o no tal alta- personalitat del Protestantisme internacional i sol·licita veure el Rei o el President del Govern d’Espanya. Les sol·licituds són de tot tipus, i algunes tan importants i respectables com les que hem citat, a les que es poden afegir les de grans predicadors –com Luis Palau, per exemple-, o les del Comitè del VII Congreso Evangélico Español.   Res a objectar Tanmateix, de vegades tenim notícies de sol·licituds de molt diferent índole. Succeeix que pastors, profetes, directors d’organismes gairebé desconeguts, etc., sol·liciten l’atenció del President, la de Sa Majestat el Rei, o d’altres autoritats del Govern. Algun, fins i tot, ha pretès ser el representant d’una denominació o Consell Evangèlic, sense ser-ho en realitat. I, si variades són les representativitats, no ho són menys les seves peticions. Uns demanen diners, altres terrenys i molts, simplement, ser escoltats com enviats de Déu o en representació del “Poble de Déu”.   Res tenim a objectar a aquestes legítimes pretensions, vinguin d’entitats de reconegut prestigi internacional o de persones particulars. L’accés a les autoritats és lliure. Amb tot, s’ha d’entendre que aquestes sol·licituds ens afecten, perquè en ocasions (sobretot amb entitats desconegudes), produeixen cert desconcert que després ens veiem en l’obligació d’aclarir, per petició de les autoritats del Govern. Aquestes desitgen saber qui és la persona que s’adreça a ells i quina relació té amb la FEREDE.   Pluralitat amb coordinació i armonia Amb freqüència ens pregunten: “I aleshores, si són evangèlics, per què no s’adrecen a nosaltres mitjançant la FEREDE? És que esteu enfrontats?" Malgrat les explicacions que puguem donar, resulta difícil evitar la imatge de fragmentació i de falta de cohesió que oferim, la qual cosa en darrera instància afecta a la fortalesa i rellevància de la nostra interlocució i actuació en defensa dels interessos comuns de les Església de FEREDE.   A les confessions jerarquitzades aquest tipus de situacions es resol més fàcilment i, sens dubte, hi ha una major interconnexió de les institucions nacionals amb les internacionals. I quan no és així, el responsable de l’Administració sap distingir més fàcilment entre persones i assumptes particulars, dels que procedeixen d’interlocutors oficials.   En el nostre cas, al no tenir jerarquia, és necessari que tots fem un esforç de major armonia per a protegir la imatge pública dels evangèlics i afavorir el diàleg, la negociació, i la resolució de les nostres peticions i reivindicacions davant l’Administració.   En relació a la visita de personalitats –fins i tot la pressió d’algunes entitats rellevants en l’àmbit internacional-, no només en sembla bona, sinó que l’estimem necessària. Creiem que pot ser de molta ajuda si som capaços de coordinar-la amb les nostres iniciatives i estratègies locals. Només cal remetre’ns a la història per a observar que la situació dels evangèlic a Espanya ha millorat sensiblement quan s’han desenvolupat accions coordinades entre el protestantisme espanyol i l’internacional.   Remetre’s a la història No oblidem com la intercessió de l’Aliança Evangèlica Mundial a favor de Manuel Matamoros va ser decisiva per a la seva excarceració, o com la pressió internacional –després de l’informe de José Cardona davant el Consell Mundial d’Esglésies- va ser transcendental per a la reobertura de moltes esglésies que havien quedat clausurades en finalitzar la Guerra Civil.   Des de FEREDE desitgem que aquestes importants i positives iniciatives tinguin el major dels èxits i contribueixin a augmentar la visibilitat i rellevància del protestantisme a Espanya i al món. Tenim la certesa de que, a més dels legítims interessos particulars que impulsen als sol·licitants, el que és bo per a un membre, é bo per a tot el Cos del Crist.   L’única observació que hem de fer davant aquest casos és sobre la conveniència de cuidar una mica més les formes. Ens sembla que la imatge pública del protestantisme es veuria molt millorada si FEREDE fos consultada i degudament informada d’aquestes iniciatives abans de dur-les a terme. Aquesta deferència podria ser útil, encara que només sigui pel fet de que FEREDE agrupa totes les congregacions evangèliques –el 80% del total- que s’han unit per a dialogar i cooperar de manera unificada amb l’Estat, qui li reconeix el paper d’interlocutor únic en aquesta qualitat.   Ens sembla important que pugui quedar constància pública de la interacció i la convergència de forces i interessos amb les personalitat i institucions protestants internacionals. No succeeix això quan ens assabentem de la visita per la premsa, o quan és el propi representant del Govern qui ens informa, o ens pregunta, per l’agenda del visitant, pel propòsit de la visita, per la nostra connexió afectiva o institucional amb les visites, etc.   Invitació a una reflexió necessària No voldríem que el que hem dit en aquest escrit es pugui interpretar en terme de retret, sinó com una invitació a reflexionar sobre un tema que ve de lluny i que, en la nostra opinió, ens afecta bastant. Creiem necessària aquesta reflexió en la mateixa FERDE. Reflexió que ha d’incloure els criteris de la federació per a establir relacions respectuoses i constructives amb organismes internacionals.   Hem d’articular fórmules que ens permetin incrementar la relació i el coneixement mutu que són el pas previ per a la interacció o convergència en les accions de les parts. L’objectiu ha de ser coordinar amigablement les accions per a aconseguir l’”efecte de palanca” en diversos assumptes d’interès comú. Per això, hem d’estudiar com millorar la relació prèvia, enviar i rebre informació de visites, manifestar àrees d’interès comú, coordinar a Espanya i a nivell internacional…   D’aquesta manera, és possible que es puguin extreure majors fruits per a les esglésies a Espanya i també –per què no?-, que puguem aportar –amb tota modèstia- la nostra experiència i criteri en l’esfera internacional.